Tortell pels Reis.... o per Berenar

A casa tenim uns quants llibres de cuina pels nens. Fins fa poc no els fèiem servir ja que la meva filla no llegia.

Però s’ha fet gran i la setmana passada va agafar el llibre (Cuinem junts d’Eulàlia Fargas, Ed. La Magrana) i va decidir que volia fer... un tortell de reis.

Vaig intentar fer-la canviar d’opinió, però com era d’esperar no ho vaig aconseguir. Varem pactar que ho provaríem i que si sortia bo ho faríem per rebre els reis a casa.

Ens hi hem posat. No puc garantir que cap closca d’ou no hagi anat a parar dins la massa ni que s’hagin respectat totes les regles de higiene però he de dir que el resultat ha estat molt superior a les meves expectatives.

Les úniques variacions que he introduït respecte a la recepta original han sigut la substitució de la mantega per la barreja oli+farina d’ametlles i l’ús de fideus de xocolata en lloc de fruites confitades per la decoració.

Nova modificació... ara fem servir llet de civada feta a casa!

Si, com nosaltres, ho feu abans de l’arribada dels reis, es excel·lent per berenar amb un bon tros de xocolata... o per esmorzar a l’escola.

Desprès de la sessió de pastisseria la meva filla petita ha dibuixat la família.... ningú no podrà dir que no pengem fotos de la família!

Necessitem:

- 350g de farina integral

- 15g de llevat de forner (o 1 sobre de llevat de forner)

- 12cl de llet de vaca o llet vegetal (aqui trobareu com fer llet de civada)

- 1 cullerada sopera de sucre morè

- 2 ous (més 1 per pintar)

- 60g d’oli

- 65g de farina d’ametlles

- 1 culleradeta de sal

- Fideus de xocolata o fruita confitada per decorar (opcional)

 

Ens rentem les mans, posem el davantal i...

Passem l’oli i la farina d’ametlles pel turmix.

Diluir el llevat dins la llet tèbia amb el sucre. Deixar reposar uns 15 minuts.

Barregem la farina i la sal. Hi afegim la llet, els ous batuts i la barreja oli+ametlles.


Pastem bé. Personalment evito ficar-hi els dits ja que la massa queda molt enganxosa. Trobo que es més pràctic fer-ho amb la espàtula, aixecant la massa des de sota i doblegant la per sobre unes quantes vegades, fins que quedi ben homogeni i menys enganxós... no sé si m’explico gaire bé! Es el mateix moviment que faig servir per fer pa.

Cobrim el bol amb un drap humit i deixem fermentar. El temps depèn del tipus de llevat, de la temperatura etc... compteu 2 hores però l’important es que el volum de la massa hagi doblat.

Tirem una mica de farina sobre la massa i, passant la espàtula per sota, la fem caure d’un sol bloc sobre la taula. Fem un xurro i tanquem els extrem per formar una corona.


Passar-ho a la placa d’anar al forn (prèviament untada amb una mica d’oli i farina). Jo poso al centre de la corona un pot de melmelada invertit o un motlle de flam per evitar que es tanqui el forat durant la cocció.

Pintem el tortell amb una mica d’ou diluït amb llet. Afegim una mica de sucre morè o els fideus de xocolata.

Couem a 220ºC durant uns 15 minuts.


Per cert... aquest cap de setmana en tornarem a fer!

Magdalenes

Quan he vist que aquest més Memòries d’una cuinera proposava fer magdalenes m’he posat a buscar LA recepta de les magdalenes ja que he pensat que per l’ocasió la meva recepte “de sempre” no seria prou bona.

He probat 2 receptes noves... i finalment he decidit presentar-vos la recepta de sempre. No sé ben bé d’on vé, crec que es una recepta que varem fer a l’escola quan era petita. La meva mare la va guardar i quan he marxat de casa... m’he emportat la recepta. Feia anys que no la feia, però han quedat molt bé!

Ara bé, no he pogut resistir-me a introduir algunes variacions. He fet servir farina ecològica de blat semi integral, he reemplaçat la mantega per una barreja d’oli vegetal i de farina d’ametlles (la mateixa que per la recepta de les galetes de flocs d’avena) i les he perfumat amb oli essencial de taronja (mireu les recomanacions per usar olis essencials a la cuina aqui).

Necessitem:

- 100g de farina ecològica de blat (semi integral)

- 120g de sucre de canya integral

- 50g doli vegetal

- 50g de farina d’ametlles

- 2 ous

- Oli essencial de taronja o aigua de flor de taronger

- ½ culleradeta de llevat químic

Posem el davantal als nens... i endavant:

Passem l’oli i la farina d’ametlles pel turmix (en podeu preparar més... es guarda molt bé a la neverra). 

Barregem el sucre amb els ous. 

Hi afegim la farina, el llevat, l’oli essencial de taronja (2 gotes només!) la barreja d’oli i farina d’ametlles (100g de barreja). 

Deixem reposar uns 30 minuts dins la nevera. Aquest temps de repos ens assegura que les magdalenes pujaren bé a la cocció. 

Omplir els motlles a la meitat (no ompliu més que la massa puja molt durant la cocció!). 

Coure uns 15 minuts a 200ºC.

Espelta Amb Pastanagues

He descobert l’espelta fa poc. M’he documentat una mica i es veu que es un cereal molt antic però, a causa del seu rendiment menor que el del blat, el seu cultiu va caure pràcticament en desús. Ara se’n torna a apreciar les seves qualitats gustatives i nutricionals.  

Fa temps que utilitzo la farina d’espelta per fer pa. Però fa poc he descobert que es podia fer servir el gra com si fos arròs. Té un gust que recorda la nou.

Us proposo una recepta molt simple. Es un plat casi complert ja que l’espelta es bastant rica en proteïnes. Ara bé, si sou vegetarians l’ideal seria afegir-hi un mica de llegums (aqui us proposo posar-hi llenties).

 

 

Necessitem:

250g d’espelta en gra de cultiu ecològic

5 pastanagues

2 cebes

Unes olives negres

I si volem un plat complert uns 100g de llenties cuites

 

 

Pas a pas...

Deixem l’espelta en remull unes hores (o una nit).

Posem l’espelta en una olla amb sal i aigua freda. Ho deixem bullir entre 30 minuts i 1 hora. El temps dependrà del temps que heu deixat l’espelta en remull. Ha de quedar tendra.

Sofregim la ceba en una olla (tipus olla de ferro colat, que tingui una tapa que tanqui bé) fins que estigui transparent. Hi afegim les pastanagues tallades a rodanxes i ho coem uns minuts, fins que la pastanaga estigui tendre. Desprès hi afegim la sal, una mica de pebre i les olives.

Finalment afegim l’espelta (i les llenties) a la olla. Tapem i deixem coure uns minuts més a foc baix.

 

 

Crepes de Blat Sarraí, amb massa mare

Es una recepta que fem sovint per acompanyar les sopes de verdura.  

Es una manera fàcil i rapida d’aprofitar la nostre massa mare. Recordeu que com mes la feu servir, mes activa serà i millor en serà el pa.

 

Si feu servir 50g de massa mare, només heu d'afegir 25g d'aigua i 25g de farina al pot de massa mare i tornar a guardar-ho a la nevera. per aquesta recepta no cal fer servir massa mare refrescada (o sigui, la podeu fer servir directament de la nevera). 

Aquí he fet servir blat sarraí. Dona un gust molt agradable que recorda les galettes de Bretanya però es poden fer servir altres farines. Jo utilitzo moltes vegades una barreja de farina de blat sarraí i blat, o simplement només blat semi integral.

 

 

 

 

Necessitem:

50g de massa mare

100g de farina de blat sarraí

Sal

Una mica d’aigua i una mica de llet (pot ser llet vegetal). Compteu en total uns 60ml.

 

No us dono una quantitat exacte d’aigua o llet... simplement hem d’obtenir una massa liquida però una mica espessa. No es gaire exacte... però segons la vostre massa mare, el tipus de farina etc les quantitats varien una mica. El costat positiu... es que sempre surt bé!

Es Molt Fàcil...

Barregem tots els ingredients i aboquem l’equivalent d’una llosa en la paella calenta.

L’ideal es posar una mica d’oli sobre un paper de cuina, passar-ho per la paella i escalfarar-la bé (si hi tirem una gota de massa, ha de quedar cuita de seguida).

Coure a foc mitja uns minuts de cada costat. Ja veureu que es van formant uns petits forats. 

Servir de seguida amb, per exemple, la sopa de mates de pastanagues.

 

Bon profit

Sopa de Mates de Pastanaga

Avui toca... Fulles de Pastanaga. Ja heu llegit bé... mates de pastanaga, si si... les fulles!

A casa tenim una mica d’hortet a la terrassa. Ara hi tenim espinacs, pastanagues, unes colls (esquifides de moment... tot s’ha de dir) i enciams de tots tipus i colors. Dons bé el cultiu que de moment ens dona més resultats, a part dels enciams, són les pastanagues: fan fulles i fulles... i més fulles. Les pastanagues encara no han crescut prou per arrancar-les però davant de totes aquestes fulles tan tendres no he pogut resistir, he agafat les tisores... i cap a la sopa!

Per animar-vos a provar-ho us diré que desprès del no-m’agrada-la-sopa de la meva filla petita (es un clàssic... ni ho proba... per norma no li agrada!) avui s’ho ha menjat to i m’ha dit que podia tornar a fer-ho... tot un exit!

Hem acompanyat la sopa amb una crepes deblat sarraí (trobareu la recepta aqui) fetes amb la massa mare que fem habitualment servir per fer pa.

Per fer la sopa...

Necessitem:

Mates de pastanagues: l’equivalent d’un manat

1 ceba

3 pastanagues

3 patates

1 pastilla de caldo ecològic (o brou de verdura casolà... serà encara millor, i més saludable)

1,5 L d’aigua

Comencem... 

Rentar bé les mates de pastanaga. Si són tendres les podeu utilitzar totes, sinó només guardar les branques secundaries. Passar-les per la picadora o tallar en trossets petits. 

Sofregir en una olla la ceba. Afegir-hi les mates, la pastanaga a rodanxes,la patata a daus i finalment una mica de sal. Posar una olla a bullir amb l’aigua i la pastilla de caldo. Tirar l’aigua sobre les verdures i deixar fent xup xup uns 25-30 minuts. Passar la sopa per un pasapurés.  

Bon profit!

Hàbits de consum responsables

La finalitat d’aquesta pàgina es fer-nos reflexionar sobre el que comprem amb la finalitat de menjar més sa però també de ser consumidors responsables.

1.      Comprar només els productes que necessitem... pot ser no cal comprar aquest làctic de moda si puc preparar iogurts a casa, ni aquestes galetes si en puc fer jo... Si cada vegada que comprem un producte fem l'exercici ràpid de demanar-nos si realment ho necessitem reduirem molt el nostre consum i menjarem més sa.

2. Informar-se. Primer de tot llegim les etiquetes: es de sentit comú que una melmelada només hauria de contenir fruita i sucre, com a molt una mica de pectina... Si les cereals que compreu per esmorzar estan plenes de xarrop de glucosa i sucres invertits millor menjar una bona llesca de pa.

3. Comprar productes de temporada. Si comprem cireres al gener comprarem un producte que ha viatjat milers de kilòmetres, que es va collir fa temps, sovint abans del seu punt òptim de maduresa... Conclusió: pagarem molt per un producte poc saludable, gens gustós i contribuirem a l’escalfament global.

4. Comprar productes de proximitat. Tenim la sort de viure en una regió del món amb una diversitat de productes increïble. Comprant productes de proximitat ajudarem l’economia local i menjarem productes de qualitat.  Us animo a visitar els mercats, parleu amb els productors. Molts d’ells estaran encantats de porta a casa vostre productes de temporada, de molt bona qualitat i a un preu molt assequible. Busqueu si hi ha alguna cooperativa agrària, o cooperatives de consumidors a prop de casa.

 5. Comprar productes ecològics. Contràriament al que es pensa sovint si canviem d’hàbits de consum no sempre es més car comprar productes ecològics. Intenteu comprar només productes no elaborats (farines, llegums, pastes...). Hi ha lloc que venen aquets productes a preus molt assequibles (no sé si ho puc dir aqui... però visiteu per exemple LA GRANA).

Aniré afegint a poc a poc consells pràctics, adreces...

Si voleu col·laborar a enriquir aquesta secció no dubteu a enviar-me un comentari o un mail.