Per decidir quin camí a seguir he utilitzat els parametres següents:
2. Que la fabricació del pa no sigui massa laboriosa. No puc ni vull estar pendent tot el dia de la fabricació del pa.
4. Aquest punt enllaça amb l’anterior.
Si fem servir farines integrals han de ser ecològiques. Hi hauria molts
arguments a favors però un dels principals es que els pesticides s’acumulen al
segó.
5. Fer-ho amb massa mare. Els ferments d’un llevat de
forner o d’una massa mare no són els mateixos. La fermentació amb llevat de
forner dóna una fermentació alcohòlica i ràpida; la fermentació amb massa mare produeix
una fermentació mixta (làctica i alcohòlica) i lenta.
Els pans obtinguts amb massa mare
tenen un sabor molt més agradable i més subtil que el llevat de pa. Aquets
pans també es conserven molt millor (es per aixó que la gent gran sol explicar que
el pa d’abans es conservava dies mentra que el pa d’avui està dur al cap de
poques hores...).
Des d'un punt de vista dietètic, el
pa fet amb massa mare té un valor nutricional superior. La
massa mare dona un pa més digerible que el pa pa fet amb llevat. La raó és simple. Quan
la fermentació es porta a terme sota l'acció d’una massa mare, els bacteris
s'alimenten dels midons que degraden després en maltosa. És
aquesta transformació que facilita la posterior digestió dels midons. D'altra
banda, aquests bacteris permetre l'aparició de fitasa, un enzim que degrada
l'àcid fític (aquest àcid té tendència a dificultar l’assimilació del calci i
del magnesi).
Finalment fer pa amb massa mare
es molt més econòmic ja que ens estalviem la compra del llevat. Si fem pa
regularment es una diferencia no menyspreable.
Partint de totes aquestes variables, desprès de llegir, provar, equivocar-me... he arribat a la recepta que us presento aqui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario